dijous, 14 d’abril de 2011

Gran dia a Montjuïc

Al matí els professors ens van deixar entre les piscines i l’estadi olímpic, allà ens van donar un mapa on hi havien assenyalades unes fites que haviem de trobar i justificar que haviem estat allà.
Només començar, ja ens vem tornar tots com bojos buscan la primera fita, ja que al principi anavem tots junts i sempre coincidiem. Nosaltres, sense parlar-ho, ens vam posar dacord per pendren’s-ho amb més calma.



Feia molta calor, el dia prometia, però també s’ha de dir que al principi no li posavem moltes ganes, així que vam decidir que mostrariem motivació i que al final sortiria un dia rodó.






DSC01511.JPG.jpg


DSC01514.JPG.jpg



DSC01497.JPG.jpg





Tot s’ha de dir, hi van haver algunes marques, que van ser “difícils de trobar”, i el què feiem era dividint-se per la zona, i sempre sempre el nostre Àlex Bohollo trobava la fita buscada.

DSC01501.JPG.jpg


En el fons ens u muntavam bé, vam descobrir que l’Ari tenia un gran sentit de l’orientació, la Clàudia aportava una gran motivació al grup, ja que anava proposan petits reptes, o “metes” per anar accelaran el ritme. El Joan i el Ferran anaven “a la seva”, al seu rotllo, amb les seves converses, el seu ritme, estaven com aïllats del grup, però alhora, pensem que el dia sense ells no hauria estat el mateix. L’Àlex, tenia un mal dia, callat, quiet; però ens servia de gran ajuda ja que s’esforçava per ser l’únic que trobava les marques. La Marta Duran...bé en fi...la Marta és la Marta...s’emocionava amb qualsevol cosa, ella és així.




DSC01494.JPG.jpg






Durant el matí, vam conèixer a gent, ens vam trobar amb coneguts, vem confondre gent de la classe amb gent desconeguda, i uns quants vam fer escalada. Primer van començar l’Ari i la Clàudia, escalant un petit turó quan ningú no les veia, per tan, malauradament no es va poder gravar. Per això durant les altres escalades ja estavem més preparats, el Joan va escalar una “pujada” i la Clàudia, que li havia agradat allò de l’escalada, va tornar a repetir, però no li va sortir molt bé.

A mig matí, ens vam donar compte que estavem sols, que feia “hores” que no ens creuavem amb ningú, i que cada cop estavem més a prop del punt de trobada per dinar, una zona de picnic, i va arribar el nostre gran lema, ens hem de preocupar o no? L’Àlex va idear una teoria, o erem uns lents i tots ja havien arribat o al contrari, erem els millors i els altres anven atressats.

Finalment, vam arribar a la zona de picnic, i allà no ens esperava ningú. L’opció de l’Àlex era correcta, nosaltres erem els primers perquè si no ens haviem equivocat, allà no hi havia ningú, bé ningú ningú no, ens vam trobar amb uns joves guitarristes tocan cançons “tradicionals” i un alegre i somrient arbre que ens acompanyava mentres feiem el “bermut” amb les galetes “Principe” de la Marta.


DSC01527.JPG.jpg









DSC01526.JPG.jpg




Un cop allà, ens va donar temps de distreuren’s i l’Ariadna i la Clàudia van gravar un vídeo on mostraven el seu talent per la música transforman una cançó canviant-li la lletra i  fent-na una versió “Montjuïc”.

Al cap d'una estona, van arribar els altres, però tampoc ens vem alegrar molt de retrobant-se amb els altres companys.


mail-2.jpeg



A la tarda, van començar a sorgir els problemes. Primer, quan vam aconseguir arribar el nostres primer objectiu de la tarda, el número 45, ens vam endur un "susto" de mort. El van trobar les noies del grup, però alhora de "fitxar" el mapa, de la grapadora van començar a sortir uns insectes, "bitxos", com "tisoretes", i a nosaltres el primer que sen's va ocórrer va ser fugir. Vam deixar el mapa enganxat al pal, i totes tres vam pujar a sobre un banc de pedre, no fós cas que aqueslls animalons fossin perillosos. Al cap de poc, va arribar el sector masculí del grup, i l'Àlex Bohollo, es va dirigir cap al pal, va agafar el mapa amb la mà, va estirar amb força, els animalons van caure a terra, i ell, tot orgullós de la seva valentia ens tranquilitzava.


DSC01538.JPG.jpg

Passada l'estona de pànic, vam organitzar una reunió de grup per tal de decidir què feiem, per decidir quin era la nostra pròxima aventura. I va resultar, que la nostra següent aventura va ser llarga, o curta, depèn de com tu miris. Per anar al grà, ens vam perdre, però al final ens vam orinetar mitjançant el telefèric i va resultar que encara ens quedava suficient motivació per córrer com bojos cap al punt de trobada, ja que ens pensavem que no arribavam.


I aquest va ser el nostra dia rodó.